Jove Orquestra Nacional de
Catalunya
La
Jove Orquestra Nacional de Catalunya neix el setembre de 1993 amb el nom
de Jove Orquestra Simfònica de Catalunya (JOSC). No va ser fins al 1999
que va passar a anomenar-se com ara, JONC. L’Orquestra va ser dirigida
per Josep Pons des de la seva fundació fins a l’any 2001, any en què
Manel Valdivieso n’agafa el relleu com a director artístic.
L’any 1999 es constitueix la Fundació JONC per aglutinar el nombre
creixent de iniciatives que en el seu sí van prenent forma. El seu
Patronat està integrat per diversos representants de la Generalitat de
Catalunya, del cercle cultural i musical català.
Des del seu
naixement, els objectius principals de la JONC han estat:
• facilitar una
formació orquestral integral als joves músics del nostre país,
• col·laborar activament en la inserció dels joves músics en la vida
laboral,
• i contribuir a la formació i a l’enriquiment de nous públics.
Tot aquest treball es du
a terme mitjançant encontres de treball, classes, conferències, concerts,
programes de ràdio, edició de materials educatius pensats per a
diferents públics i altres produccions.
La Fundació Jove Orquestra Nacional de Catalunya inclou tres
orquestres diferents:
La JONC Alevins
està formada per joves músics menors de 19 anys. El seu objectiu és
la introducció al treball d’orquestra d’alta qualitat.
La JONC abasta fins als 25 anys i té per objectiu principal la
formació orquestral integral.
La JONC Filharmonia està orientada a culminar els objectius
educatius i artístics de la JONC mitjançant produccions amb criteris
professionals. La finalitat és oferir una formació post acadèmica als
joves músics i facilitar-los l’accés a la vida professional.
La JONC ha participat en els festivals i sales de concerts més
importants del país, sota la direcció de mestres del prestigi de Josep
Pons, Guy van Waas, Ernest Martínez-Izquierdo, Jordi Mora, Manel
Valdivieso, Barry Sargent, Jan Caeyers, Robert King, Paul Goodwin,
Andrew Parrott, Antoni Ros-Marbà, Lutz Köhler, Salvador Mas, Edmon
Colomer i Karl Anton Rickenbacher.
